ANTONI MAS
Campos
_____
La seva pintura, lenta, meticulosa i perfeccionista, feta de minúscules pinzellades que quasi no deixen empremta, no és en absolut mimética,sinó que té una forta intenció pictórica.El seu realisme és quasi màgic, i sovint s’apropa a una dimensió metafísica.
Feliu Vila
EL TEMPS 30 de noviembre de 2010
_____
Rere cada color, rere cada pinzellada, rere cada escenari, també hi ha els somnis de l’autor i una clara voluntat de sacsejar-nos la ment i els sentits per recordar-nos el compromís que ell té amb el medi i els signes d’identitat d’aquest terra. Encara més. Davant l’excel·lència d’una obra com la d’Antoni Mas és impossible no creure en la capacitat humana d’assolir aquesta excel·lència en qualsevol aspecte del comportament personal i col·lectiu.
Antoni Vidal Ferrando
Del catàleg de l’exposició «A l’ombra d’es Pontàs i del seu mite» a la Casa de cultura Ses Cases Noves. Santanyi.
Tardor de 2015
_____
Ha pasado el tiempo en que parecía que sólo la vanguardia podía ser artística. Ha pasado el tiempo, simplemente, y Antoni Mas se ha mantenido en ese mundo que tan bien conoce porque es el suyo, sin imposturas ni modas. El último pintor hiperrealista de una realidad que sólo habita en la memoria, me temo. Y por eso ahora más necesaria que nunca. Una realidad y un tiempo que no son urbanos –lo que en pleno siglo XXI encierra una paradoja misteriosa–, un tiempo y una realidad de pueblo y campo.
José Carlos Llop
Del catàleg de l’exposició «Antoni Mas. Obres 1983-2006» Casal Solleric. Palma.
Palma, 2 de Octubre de 2006
_____
No hi ha res que Antoni Mas pinti i no estimi. Estimar la pintura, els estris, cada racó del seu estudi, cada cadira des d’on es visiona el seu món i les seves dèries. Potser això mateix és la metàfora de la vida. Ítaca a l’horitzó i la senzillesa a tocar de la pell. Tan senzill com agafar una llimona, una magrana, un codony o unes pinyes i cercar-ne la textura del silenci i de la lentitud, i naturalment pintar-ho amb el traç de l’equilibri, cercant la metàfora per a cada imatge sublim d’aquest món que vol esvair-se.
Joan Perelló
Del catàleg de l’exposició «Metafore», Silber Gallery. Roma. Estiu de 2014.
_____
L’obra d’Antoni Mas (potser ja ho he escrit alguna vegada) amb el seu llenguatge diàfan que atorga el realisme del seu estil més pulcre, és -alhora- metafòrica, inquietant, suggeridora. Metàfores, és, per tant, un títol encertat i clarificador de tot allò del què ens vol parlar l’artista. Enllaça -d’un cop- poesia i pintura, i compartim – amb ell- aquests sentiments que ens transmet l’alè dels seus ocres, la llum i les ombres, el baf amorosit de cada pinzellada, la mar que no fa clec, els cocons i les penyes, tot un món mediterrani. Campos, sa Ràpita, Barcelona, Roma.
joan pomar mir
RESSÓ, desembre de 2014.