GORI MORA
Mallorca, 1992

TRÀNSIT – El cos com espectacle-

El projecte TRÀNSIT parteix del concepte <<espectacle>>, com Guy Debord utilitza en el llibre La societat de l’espectacle.

Debord, parla de que tot és objectivable, predictible en convertir-se en un producte de consum. Envoltat d’aquest capitalisme, ell veia que l’espectacle que oferien les imatges eren una clara intenció del sistema de producció del capital. L’ull humà va deixar de tenir un contacte visual amb el tacte, i va passar a tenir una relació amb l’espai purament percebut, l’aparença de la realitat, en definitiva, el que avui dia és el món virtual. Aquesta nova forma de visualitzar i consumir.

Debord, el que no podia preveure era que tot aquest espectacle que oferien les imatges, tant en contingut i idea per consumir productes materials, ara passarien a ser els cossos els que es convertirien en imatge, i així, convertir-se en un producte de cosum dintre de les aplicacions per a telèfon mòbil, com; Grindr, Bender, Tinder … o pàgines webs per xatejar, conèixer o tenir sexe amb altres persones.

Els dispositius et permeten poder accedir a n’aquest gran espectacle, tan sols amb un clic en aquest ciberespai. El cos es converteix com un objecte de contemplació en aquesta nova finestra.

La mirada és el vehicle d’aquest espectacle virtual, perquè a través de la mirada es genera un imaginari d’allò vist, del que és intuït, fins i tot de lo desitjat. Sens dubte, estem davant d’una nova idea, és l’inici de l’absència del cos.

www.gorimora.com

ANDREA CASTRO
Palma, 1987

“Nos encontramos con gente todos los días, desde el momento en el que nos despertamos hasta que nos vamos a dormir. Los rostros forman parte de nuestras vidas, pero a veces olvidamos mirarlos más profundamente.”

Andrea Castro (1987) es una artista visual que vive y trabaja en Palma de Mallorca, España. Con un fuerte interés en el retrato, se centra en descomponer el comportamiento humano a través del lenguaje visual creando personajes e historias inspirados en el conjunto de emociones que vivimos a lo largo del día. Sus retratos al óleo, revestidos de expresivas pinceladas de color, desdibujan la fina línea entre el arte figurativo y el abstracto.

Web: www.andreacastro.net

ANTONI MAS
Campos

_____

La seva pintura, lenta, meticulosa i perfeccionista, feta de minúscules pinzellades que quasi no deixen empremta, no és en absolut mimética,sinó que té una forta intenció pictórica.El seu realisme és quasi màgic, i sovint s’apropa a una dimensió metafísica.

Feliu Vila
EL TEMPS 30 de noviembre de 2010

_____

Rere cada color, rere cada pinzellada, rere cada escenari, també hi ha els somnis de l’autor i una clara voluntat de sacsejar-nos la ment i els sentits per recordar-nos el compromís que ell té amb el medi i els signes d’identitat d’aquest terra. Encara més. Davant l’excel·lència d’una obra com la d’Antoni Mas és impossible no creure en la capacitat humana d’assolir aquesta excel·lència en qualsevol aspecte del comportament personal i col·lectiu.

Antoni Vidal Ferrando
Del catàleg de l’exposició «A l’ombra d’es Pontàs i del seu mite» a la Casa de cultura Ses Cases Noves. Santanyi.
Tardor de 2015

_____

Ha pasado el tiempo en que parecía que sólo la vanguardia podía ser artística. Ha pasado el tiempo, simplemente, y Antoni Mas se ha mantenido en ese mundo que tan bien conoce porque es el suyo, sin imposturas ni modas. El último pintor hiperrealista de una realidad que sólo habita en la memoria, me temo. Y por eso ahora más necesaria que nunca. Una realidad y un tiempo que no son urbanos –lo que en pleno siglo XXI encierra una paradoja misteriosa–, un tiempo y una realidad de pueblo y campo.

José Carlos Llop
Del catàleg de l’exposició «Antoni Mas. Obres 1983-2006» Casal Solleric. Palma.
Palma, 2 de Octubre de 2006

_____

No hi ha res que Antoni Mas pinti i no estimi. Estimar la pintura, els estris, cada racó del seu estudi, cada cadira des d’on es visiona el seu món i les seves dèries. Potser això mateix és la metàfora de la vida. Ítaca a l’horitzó i la senzillesa a tocar de la pell. Tan senzill com agafar una llimona, una magrana, un codony o unes pinyes i cercar-ne la textura del silenci i de la lentitud, i naturalment pintar-ho amb el traç de l’equilibri, cercant la metàfora per a cada imatge sublim d’aquest món que vol esvair-se.

Joan Perelló
Del catàleg de l’exposició «Metafore», Silber Gallery. Roma. Estiu de 2014.

_____

L’obra d’Antoni Mas (potser ja ho he escrit alguna vegada) amb el seu llenguatge diàfan que atorga el realisme del seu estil més pulcre, és -alhora- metafòrica, inquietant, suggeridora. Metàfores, és, per tant, un títol encertat i clarificador de tot allò del què ens vol parlar l’artista. Enllaça -d’un cop- poesia i pintura, i compartim – amb ell- aquests sentiments que ens transmet l’alè dels seus ocres, la llum i les ombres, el baf amorosit de cada pinzellada, la mar que no fa clec, els cocons i les penyes, tot un món mediterrani. Campos, sa Ràpita, Barcelona, Roma.

joan pomar mir
RESSÓ, desembre de 2014.

EDUARD VICH

LUIS MARAVER
Puebla del Río, Sevilla, 1957

Pintor y escultor. Artista viajero,aventurero infatigable, crea su propio atlas a traves de los cuadernos de viaje que siempre le acompañan.

www.luismaraver.es